Carta als Efesis 4
1 Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d’una manera digna de la vocació que heu rebut,
2 amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
3 procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau.
4 Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut.
5 Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme,
6 un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots.
7 Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist.
8 Per això diu l’Escriptura:
Va pujar a les altures, s’endugué un seguici de captius,
va repartir dons als homes.
9 Ara bé, això de va pujar vol dir que abans havia baixat a les regions inferiors, és a dir, a la terra.
10 El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per omplir totes les coses.
11 I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelitzadors, a d’altres el de ser pastors i mestres;
12 i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d’edificar el cos de Crist,
13 fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l’home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist.